Rumorologia

A part del gran problema de la frustració, de no llegir bé les normes o no recordar-les, d’assistir a un esdeveniment tan complet i complicat com aquest sense estar ben informat, hem detectat en les queixes dels jugadors un altre factor a tenir molt en compte: els rumors.

Hi ha rumors previs al joc, però sobretot durant l’esdeveniment, i la majoria de queixes posteriors van molt relacionades amb aquest problema. Alguns exemples:

Uns supervivents ens han dit que ja ha acabat el joc.
Algú va comentar que havien tancat la prova per un accident.
Ens han dit que el premi d’aquest any és de 10.000€ per al guanyador.
Algú d’organització em va dir que ni ell sabia el que havia de fer, així que fixa’t quin pla.
Els mateixos actors no sabien que dir-me.
Els militars estan afusellant gent! Hi ha franctiradors en les teulades!

I així podríem citar moltes més. Tots els rumors es poden resumir en tres fonts, que són les següents:

Jugadors que us estan mentint perquè no guanyeu i ells tinguin més possibilitats: No hi ha pista, allí no t’ajuden, ja ha acabat l’esdeveniment, hi havia guanyadors a les 02.30, etc.
Gent que no juga i pren el pèl als jugadors, i ni tan sols tenen mocador o polsera identificativa. Aquí hem d’incidir que els jugadors que demanen ajuda i indicacions a la gent de la ciutat infectada i que no són jugadors (veïns, protecció civil, policia, amos de comerços, etc), també esteu fent trampa, ja que només hauríeu d’interactuar amb jugadors amb mocador verd i groc. Si el mocador és vermell, correu!
Jugadors que inventen coses i després parlen d’elles com si fossin reals. Si, és trist, però succeeix.

Per a nosaltres és molest perquè es jutja i es tira per terra el gran treball de tot el personal de SZ. Entenem que el cansament et faci pensar que si un actor no et dóna una pista o ajuda és perquè és una persona que no està fent bé el seu treball. És més fàcil pensar això que pensar que ets tu el que no ho està fent bé. Potser aquest actor només està aquí per a fer-te perdre el temps, fingint ser esquizofrènic, donant-te informació contradictòria segons els minuts siguin paris o imparells. Aquest és el nivell de joc de SZ, aquest punt de control sobre cada persona de l’organització.

Tornem a insistir, això és un REAL GAME. No t’ajudarem a arribar al final; no t’ho posarem fàcil; no entendràs de què va la història fins que sigui massa tarda. No sobreviuràs; no guanyaràs; no tindràs ni una sola oportunitat d’aconseguir els objectius que t’has plantejat a casa abans de venir. Et separarem dels teus amics; et deixarem només; t’ho farem passar malament i la pressió física i psicològica et faran dir: Això és una merda, em vaig a casa, m’han estafat!. I cada vegada que escoltem això un somriure es dibuixa en el rostre d’un coordinador de zona, perquè la seva gent està fent el correcte.

Un 99% de vosaltres caurà de l’una o l’altra forma: atrapat per un Z, atrapat en un parany, enganyat per membres de organització amb mocador verd infiltrats entre vosaltres, segrestat pels militars, expulsat per fer paranys quan creus que ningú mira, menjat per una horda… però sobretot, cauràs per decisió pròpia: No puc més, em suïcido, busco una horda i que em mengin, vull veure l’altra part del joc des del costat zombie, per això em vaig deixar menjar.

I no és una mera qüestió física. Qualsevol persona, esportista o no, pot aguantar una nit canyera. És totalment psicològic: la por, la solitud, els crits llunyans, la incertesa, la frustració i el cansament físic enviaran un missatge clar i rotund al teu cervell: para, descansa, rendeix-te, això no és el teu, està mal organitzat, aquí no hi ha ningú, no hi ha pistes, ningú sap res, això és una merda…

Els veritables supervivents són els que no fan cas d’aquests rumors i segueixen endavant, perquè sempre hi ha un premi al final de la nit, a l’alba.

En resum: no feu cap cas dels rumors, perquè estiguin preparats per nosaltres o no, només estan aquí per a acabar amb vosaltres. O no, pot ser que algun us ajudi a salvar-vos… mai se sap.

De qui et fiarás?